Avui existeix una discontinuïtat funcional entre els dos sistemes naturals/paisatgístics del municipi, el sistema fluvial Riera Tenes ‐ Besós i el mosaic agro‐forestal de Gallecs en continuïtat fins a Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Com els dos grans sistemes naturals i paisatges de Parets del Vallès, és estratègic valorar opcions de connectar el riu Tenes amb i Gallecs i explorar les opcions de conformar una voraactiva, mitja‐anella d’espais lliures entorn dels teixits urbans, per al gaudi i lleure quotidià.
Explorar com connectar tot el sistema d’espais lliures i equipaments de la riba dreta, entre el Camp de Fútbol i l’Av Josep Terradellas. Tant en termes de connectivitat‐tova com un vocabulari comú que els pugui federar.
La continuïtat longitudinal del riu i el sistema fluvial de llera‐ribes‐terrassa al∙luvials és estratègica. La conformen tres eixos pels quals cadascun rep una proposta de tractament diferenciada.
La visió entén i recupera l’espai fluvial en el seu conjunt, de la llera a la primera terrassa al∙luvial. Fa del Passeig Fluvial l’espina dorsal de les 18Ha d’espais verds qualificats i equipaments públics. Un parc fluvial i hàbitat alhora. Refent continuïtats i fent‐lo accessible des dels barris.
Un entramat de camins per a vianants i bicicletes acosten el Passeig Fluvial a la nova via‐parc-de‐la‐Carena, que fa d’interfase amb la trama urbana i resol una desconnexió històrica. Una xarxa generosa i ben dimensionada de mobilitat tova, que esdevé una alternativa funcional i molt qualificada a la mobilitat del sector central de Parets i permet allibera espai d’aparcament i de circulació de vehicles a la llera del riu.
Eixamplar l’espai fluvial i multiplicar el litoral entre la trama urbana i riu repensant la secció de la llera i terrassa al∙luvial
Mitjançant un subtil tractament de la topografia dels talussos fluvials es multipliquen les visuals i els horitzons.
Al talús del marge dret es desdobla el Passeig Fluvial per separar els fluxos de vianant i bicicleta de manera que es garanteix la seguretat i ambdós vials guarden visuals obertes a la llera. A la llera es fa gestió‐diferenciada de la vegetació per erradicar la canya americana i altra flora invasora que bloqueja la relació amb la llera i se substitueix per vegetació autòctona.
El talús de la terrassa al∙luvial, es converteix en la Via‐parc de Carena, que també desdobla fluxos i garanteix la continuïtat pacificada entre barris alhora que obra i eixampla el parc amb visuals inèdites i l'obertura d'horitzons al riu. Aquesta re‐definició de la vialitat i la topografia multiplica el litoral, la interfase i les visuals entre el riu i la trama urbana.
